miércoles, 7 de junio de 2017

‘T’ho donaré tot’, a punt d’arribar a les llibreries

A l'esquerra la portada del llibre. A la dreta jo al Tibidabo. Foto: Rosario Gómez.

Només queden set dies per a l’aparició de la meva nova novel·la T’ho donaré tot, publicada per Columna. Es tracta d’un relat coral que té com a rerefons els primers anys del parc d’atraccions del Tibidabo, un indret emblemàtic de Barcelona que va sorgir en una època per a mi fascinant de la història de la ciutat

La novel·la s’inicia l’any 1901, quan van posar-se en funcionament el tramvia blau i el funicular. Aquest darrer es considera la primera atracció del parc, ja que va ser tota una revolució pels barcelonins de l’època que hi pujaven fascinats en veure la facilitat amb què els transportava fins al cim del Tibidabo. Aquesta fascinació va ser la mateixa amb què van rebre el Ferrocarril Aeri, la Talaia i l’Avió al llarg dels anys següents, a mida que el parc anava afegint noves atraccions. I és també la que he volgut incorporar com un personatge més del llibre, ja que no és una obra històrica sinó una ficció sobre la part emocional d’aquest parc tant estimat pels barcelonins.

Jo, sota la Talaia. Foto: Rosario Gòmez
És, doncs, en aquest escenari i en un temps en què Barcelona aspirava a convertir-se en una gran capital europea, on es mouen els personatges de la novel·la. La protagonista, l’Àngela, neix el mateix any en què s’inauguren el tramvia blau i el funicular i creix en paral·lel al desenvolupament del parc del Tibidabo. Les seves vivències i la de la resta de personatges formen part de les diferents trames del llibre, que abasta gairebé tres dècades: del 1901 fins al 1930.

Estic il·lusionada amb l’aparició d’aquesta nova novel·la, ja que em sento satisfeta del resultat. Però, sobretot, estic contenta d’haver pogut reviure mentre l’escrivia aquells anys tan intensos de la història de Barcelona. D’haver descobert fets i anècdotes que desconeixia i que he volgut compartir amb els lectors. De tot cor desitjo que ells també en gaudeixin i descobrir-los la faceta més antiga i emocional del nostre entranyable parc del Tibidabo. 

viernes, 5 de mayo de 2017

'Temps de llum/El tiempo de la luz' en los medios



Al poco tiempo de su publicación, el 2 de mayo de 2016, la prensa se hizo eco de la novela que apareció en las publicaciones Diari Maresme,  Tot Mataró, Tribuna Maresme, La Clau y Pànxing. También me invitaron a diversos programas de radio y televisión para entrevistarme: Onda Cero Catalunya, Rne, Ràdio 4, Cope Tarragona, Mataró Ràdio, Vilassar Ràdio, Ràdio Cabrera de Mar, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Silenci, Radio4G, m1tv, xiptv i Newscattv



Además, salió en la lista de El Periódico de los libros más vendidos en catalán durante la semana del 23 al 29 de mayo:

Libros más vendidos en catalán

Poco después, apareció un artículo firmado por Anna M. Gil en el suplemento Culturas de La Vanguardia:

Avenida de la Luz

Unos meses más tarde, el suplemento On Barcelona, también de El Periódico, mencionaba la novela en un artículo donde ofrecía una selección de títulos ambientados en la ciudad condal:

Libros para conocer Barcelona




jueves, 4 de mayo de 2017

Carta a los libreros y jaboncitos para promocionar 'El tiempo de la luz'


Unas semanas antes de que el libro saliese a la venta, la editorial Umbriel me pidió escribir una carta dirigida a los libreros para presentarles El tiempo de la luz . También me comentaron que querían adjuntar algún detalle y que habían pensado en unos jaboncitos de regalo, ya que uno de los personajes trabaja en una perfumeria. 


A mi me pareció una excelente idea, y me gustó tener la posibilidad de poder dirigirme a los libreros para darles argumentos con los que poder asesorar a los lectores potenciales. Yo fui librera también y sé la cantidad de novedades que se publican, así que resulta muy útil que te orienten para poder acertar en las recomendaciones.

Cuando me enseñaron la carta y los jaboncitos me llevé una grata sorpresa, ya que el diseño de ambos se inspira con gran acierto en la novela. La misiva parece escrita con una de las máquinas de Lorelei, y los jabones podrían haberse vendido perfectamente en la perfumeria de Coral.

¡Un gran acierto por parte de Umbriel!