martes, 21 de febrero de 2017

Ruta literària Temps de Llum amb el Club de Lectura de la llibreria Santos Ochoa

Aquesta nova ruta pels escenaris de la meva novel·la Temps de Llum (Columna i Umbriel) va tenir l’afegit d’un parell de sorpreses de la mà de la Granja Dulcinea, un dels indrets que apareixen al llibre

 
Amb el Club de Lectura de la llibreria Santos Ochoa dins l'Espai de Llum. Foto: Montse Blanca Juárez.
Ja fa alguns anys que mantinc una relació molt propera amb la llibreria Santos Ochoa i amb el seu Club de Lectura. L'establiment està situat al passeig de Fabra i Puig, a Sant Andreu, no gaire lluny d’on vaig néixer i créixer i on encara mantinc vincles familiars. Però no és només per això que m’hi sento tan a gust en aquesta llibreria és també per la familiaritat del tracte que em fa sentir encara més com a casa. Per això, cada cop que a través del Club de Lectura em proposen una activitat jo m’hi apunto amb entusiasme. 

A l'Ateneu Barcelonès. Foto: Montse Blanca Juàrez.
La darrera vegada que hi vaig anar va ser per comentar la meva novel·la Temps de Llum, poc després de la seva aparició, i arran d’això va sorgir la idea de fer una ruta literària. Dit i fet. La Montse Blanca Juárez de seguida va posar fil a l'agulla, i es va encarregar d’organitzar-ho tot. La veritat és que ho ha fet amb Matrícula d’Honor. Puntualitat, ordre, eficiència i un colofó final tan lluminós com ho va ser la galeria que inspira la novel·la.

El dia triat per fer l’itinerari va ser el passat diumenge, 19 de febrer, a les 10 del matí. Jo hi vaig arribar al punt d’inici, l’Ateneu Barcelonès, una mica abans i allà m’hi vaig trobar els primers assistents i amb la Montse, la brillant organitzadora. 

Tot i que ja m’havia avisat, em va sorprendre la quantitat de participants, gairebé una quarantena, tots ells ben puntuals i molt atents a les meves explicacions. 

Cap a la Granja Dulcinea. Foto: Montse Blanca Juàrez.
L’entrada de l’Ateneu va ser el punt d’arrencada de la ruta, ja que apareix a la segona part de  la novel·la i és molt a prop de la Granja Dulcinea, segon punt de l’itinerari, i un altre dels escenaris on transcorre l’acció. 

Vaig aprofitar el recolliment de l’espai -que antigament havia estat l’entrada dels carruatges de l’edifici, el Palau Savassona-, per donar unes dades sobre l’Ateneu i sobre aquesta emblemàtica xocolateria amb més de setanta anys d'història.
Xocolata amb xurros i melindros. Foto: Montse Blanca Juàrez.
Després de llegir un fragment del capítol que té lloc a la famosa granja, vam enfilar cap al carrer Petritxol amb moltes ganes d’assaborir la seva deliciosa xocolata. Com que eren un grup molt nombrós, ens van reservar la part de dalt del local que està decorada seguint l’estètica de l’establiment, que es manté fidel als seus orígens. 

Un cop distribuïts a les diverses taules vam tenir el dilema de triar entre xurros i melindros per acompanyar la xocolata calenta. El meu grup es va decantar per una solució salomònica i com que érem quatre vam demanar dues racions de cada. 

Joan Mach des del 1941 a la Granja Dulcinea.
Foto: Montse Blanca Juàrez.
Un cop enllestit el suculent esmorzar, vam preparar-nos per continuar la ruta, però a la planta baixa del local ens esperava una agradable sorpresa: el fundador de la Granja Dulcinea, Joan Mach. 

Tenint en compte que la xocolateria la va fundar el 1941, juntament amb la seva dona. Elvira Farràs, va ser un privilegi poder comptar amb el seu testimoni. El d’una llarga vida que va veure moments terribles de la nostra història però, també, mítics i esplendorosos com els anys daurats de l’Avinguda de la Llum. 

De fet, el seu fill, Joan F. Mach, recordava en un escrit que va adreçar a la Montse aquella època d’opulència de la galeria, i va tenir el detall de deixar que ella ens ho llegís. Un sorpresa més que ens va  arribar de la mà de la Granja Dulcinea.

Detall de la decoració de la sala on vam esmorzar. Foto: Montse Blanca Juàrez.

Emocionats i entendrits per la conversa amb el senyor Joan Mach, vam posar rumb a les Rambles. No gaire lluny del Liceu, que és un altre dels escenaris de la novel·la, vaig compartir amb els assistents la seva llegenda negra, la que explica el motiu dels desastres que han tingut lloc en aquest teatre. També vaig parlar de les Rambles, que apareixen al segon capítol del llibre on es recull el motiu pel qual es celebren a la Font de Canaletes les victòries del Barça i s’evoca el desaparegut Quiosc que hi havia a tocar d'aquest conegudíssim indret barceloní.

Vestíbul dels FGC. Foto: Montse Blanca Juàrez.
Un cop fetes les lectures vam enfilar passeig amunt entre les parades de flors i sota un cel clar i ben lluminós, en consonància amb el nom de la galeria. 

La següent parada va ser la plaça de Catalunya, ja que a la novel·la s’hi recullen alguns moments significatius com l’enlairament de l’obelisc als caiguts que hi van aixecar els franquistes,  l’intent de batejar la plaça com ‘plaza del Ejército Español’, i l’enderrocament de l’Hotel Colón. 

A banda d’això, vaig parlar del soterrament de l’estació del tren de Sarrià, que ocupava el solar on s’aixeca ara el Triangle, i com un tram d’aquestes obres subterrànies va estar aprofitat en la construcció de l’Avinguda. 
Una altra perspectiva del vestíbul. Foto: Montse Blanca Juàrez.

Cap a l'Espai de la Llum. Foto: Montse Blanca Juàrez.
La darrera aturada va ser al vestíbul de l’estació dels FGC, al carrer Bergara. Abans d’endinsar-nos en el subsòl, vaig recordar algunes dades sobre l’Avinguda de la Llum, el primer centre comercial subterrani de tota Europa, inaugurat el 1940 i clausurat el 1990 quan es van iniciar les obres de construcció de El Triangle.

Al vestíbul dels FGC vam poder observar algunes de les columnes que formaven part de la mítica Avinguda i un parell de fotografies antigues. Una mica més enllà s’hi troba l’Espai de Llum, que ocupa el que un dia va ser el Cine Avenida. 

Laura Yebra, dels FGC.
Foto: Montse Blanca Juàrez.
Gràcies a la Laura Yerba, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, vam poder accedir al que és ara un espai expositiu. Tal com havíem acordat amb la Montse, vam posar el punt i final a la ruta amb la lectura del que l’actual propietari de la Granja Dulcinea, Joan F. Mach, havia escrit en recordar l’Avinguda de la Llum i que reprodueixo tot seguit:
 
”L'Avinguda de la llum per a mi suposa un retorn a la infantesa. Recordo que cap als anys 55-60, a les nits d'estiu, sortíem amb el meu pare a donar un tomb i de vegades baixàvem a aquell recinte màgic, on dues files de columnes a banda i banda, aparellades de dues en dues, creaven un ambient subterrani irreal. Allà vaig descobrir un país totalment desconegut: Tailàndia. Enmig del parell de columnes hi havia uns aparadors suspesos, i en un d'ells un cartell on una noia vestida de tailandesa, amb aquell barret daurat, alt i aterrossat, acabat en punxa i amb unes ungles llargues i daurades, invitava als passejants a visitar el seu país tan exòtic i llunyà.


Llegint l'escrit de Joan F. Mach. Foto: Montse Blanca Juárez.
Però el motiu més reconfortant de la visita era comprar un barquillo a la botiga que els feia al moment. En entrar a les galeries era la primera olor que et sorprenia, barrejada amb l'olor tant característica dels Ferrocarrils Catalans que, amb les seves taquilles de barrots daurats, et donaven la benvinguda quan entraves per Pelai/Rambles. I el soroll dels discs dels frens dels trens grinyolant sota les andanes, com si hi hagués un submón dins del soterrani... La llum que ho il·luminava tot era de fluorescents, una llum que no coneixíem a les cases, tan blanca i espectral.”